Pàgina on apareixen diferents jocs per practicar coneixements o aprofundir-hi:
dilluns, 15 de març del 2010
QUÈ SIGNIFICA SER CIUTADÀ EUROPEU?
Resum del Dossier: QUÈ SIGNIFICA SER CIUTADÀ EUROPEU?
Elaborat per: Salvador Calabuig
Capítols:
1. L’origen de la Unió Europea (UE)
2. Funcionament de les institucions de la UE
3. Canviar la visió d’Europa des de l’educació
4. Concepte de mercat únic
5. Viatjar, viure i treballar a la UE
6. Eines que protegeixen els ciutadans de la UE
7. Solidaritat entre els membres de la UE
8. Tipus de fons solidaris de la Unió Europea als seus membres
9. Solidaritat amb altres països d’arreu del món
10. Polítiques d’igualtat i democràcia
11. Polítiques de sostenibilitat
12. Ser ciutadà de la UE
Per aprofundir en els diferents temes:
http://europa.eu/index_es.htm
http://europa.eu/abc/12lessons/index_es.htm
Mapa conceptual creat a partir de:
http://europa.eu/institutions/index_es.htm
Elaborat per: Salvador Calabuig
Capítols:
1. L’origen de la Unió Europea (UE)
2. Funcionament de les institucions de la UE
3. Canviar la visió d’Europa des de l’educació
4. Concepte de mercat únic
5. Viatjar, viure i treballar a la UE
6. Eines que protegeixen els ciutadans de la UE
7. Solidaritat entre els membres de la UE
8. Tipus de fons solidaris de la Unió Europea als seus membres
9. Solidaritat amb altres països d’arreu del món
10. Polítiques d’igualtat i democràcia
11. Polítiques de sostenibilitat
12. Ser ciutadà de la UE
Per aprofundir en els diferents temes:
http://europa.eu/index_es.htm
http://europa.eu/abc/12lessons/index_es.htm
Mapa conceptual creat a partir de:
http://europa.eu/institutions/index_es.htm
1. L’ORIGEN DE LA UNIÓ EUROPEA
Durant l’any 1950, el llavors ministre francès d’Afers Exteriors, R. Schuman,va pronunciar en un discurs les següents paraules:
“La contribució que una Europa organitzada i viva pot aportar a la civilització és indispensable per al manteniment d’unes relacions pacífiques (...). I si hi ha hagut una guerra, és perquè no s’havia construït Europa.”
Després de les dues guerres mundials, que havien sacsejat el món, deixant milions de morts i en la ruïna a la majoria dels països participants en les mateixes, s’escoltaven unes paraules per primera vegada d’unió i perspectiva de futur plegats. Durant el mateix, va proposar-se de crear la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer). Aquest organisme va començar a funcionar a partir de 1951 i en formaven part els següents països: França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. Cal recordar la necessitat d’aquestes dues matèries primeres energètiques per el desenvolupament, en aquell moment, d’un país, per comprendre la importància d’aquest acord entre antics enemics.
Durant l'any 1957 aquesta organització passa a anomenar-se CEE (Comunitat Econòmica Europea) afegint a les seves prioritats: més llibertat d’intercanvi de bens i persones, entre els països que hi participaven, per tal de créixer econòmicament i democràticament plegats. I allò que semblava un somni en aquells moments, s’ha convertit en una realitat en els nostres dies amb la participació de 27 països i la formació de la UE (Unió Europea), que va a substituir a la CEE el 1993 amb el Tractat de Maastricht. Cal remarcar que Espanya va ingressar-hi el 1986 juntament amb Portugal.
Els 27 països que conformen actualment la Unió Europea són:
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Espanya, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, França, Finlàndia, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suècia i Xipre (una part).
Ocupa més de 4.000.000 de Km2.
La seva població és de quasi 500 milions d’habitants.
Reconeix 23 llengües oficials.
“La contribució que una Europa organitzada i viva pot aportar a la civilització és indispensable per al manteniment d’unes relacions pacífiques (...). I si hi ha hagut una guerra, és perquè no s’havia construït Europa.”
Després de les dues guerres mundials, que havien sacsejat el món, deixant milions de morts i en la ruïna a la majoria dels països participants en les mateixes, s’escoltaven unes paraules per primera vegada d’unió i perspectiva de futur plegats. Durant el mateix, va proposar-se de crear la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer). Aquest organisme va començar a funcionar a partir de 1951 i en formaven part els següents països: França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. Cal recordar la necessitat d’aquestes dues matèries primeres energètiques per el desenvolupament, en aquell moment, d’un país, per comprendre la importància d’aquest acord entre antics enemics.
Durant l'any 1957 aquesta organització passa a anomenar-se CEE (Comunitat Econòmica Europea) afegint a les seves prioritats: més llibertat d’intercanvi de bens i persones, entre els països que hi participaven, per tal de créixer econòmicament i democràticament plegats. I allò que semblava un somni en aquells moments, s’ha convertit en una realitat en els nostres dies amb la participació de 27 països i la formació de la UE (Unió Europea), que va a substituir a la CEE el 1993 amb el Tractat de Maastricht. Cal remarcar que Espanya va ingressar-hi el 1986 juntament amb Portugal.
Els 27 països que conformen actualment la Unió Europea són:
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Espanya, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, França, Finlàndia, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suècia i Xipre (una part).
Ocupa més de 4.000.000 de Km2.
La seva població és de quasi 500 milions d’habitants.
Reconeix 23 llengües oficials.
2. FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA
Semblaria, estudiant aquest organigrama, que el Consell de la Unió Europea proposaria canvis sobre determinats temes, la Comissió Europea els estudiaria i decidiria que convindria fer: rebutjar-los o acceptar-los d’acord amb les conveniències d’Europa, per un cop aquests haguessin elaborat les lleis o plans de desenvolupament, els traslladessin al Parlament Europeu, perquè aquest juntament amb el Consell Europeu decidissin aprovar-los si els consideressin correctes.
Tres organismes ben dotats per gestionar la Unió Europea, però tenen un gran poder de decisió sobre els seus estats membres?
Tal i com s’ha comentat dins el Consell de la Unió Europea, quatre vegades a l’any, els caps de govern dels 27 països (presidents i primers ministres) és reuneixen en les anomenades cimeres del Consell Europeu, és de fet aquí, on es decideixen i es prenen acords que després es traslladen a la Comissió Europea per tal que aquesta les converteixi en noves lleis europees, en favor d’una política comuna. També passa el mateix amb les reunions dels ministres dels 27 països, en diferents àmbits, com per exemple: Agricultura i Pesca, Medi Ambient, Educació i cultura, Treball, etc. És a dir la Unió Europea i les seves institucions estan més al servei dels països que la composen i la força de decisió que aquests tenen, que no pas a l’inversa buscant crear i elaborar polítiques comunes d’interès per la Unió Europea, per tal de convertir-se en un una sola visió política i social.
La presidència del Consell Europeu varia cada 6 mesos, és sempre un cap d’estat d’un dels països membres i és rotatori. Per tant les polítiques i implicacions envers la Unió Europea poden variar d’acord amb els interessos del país del moment i de les propostes que aquest aporti. Les decisions poden afectar poc, o bé perquè en un primer moment no s’ha aconseguit el vot favorable dels 27 països, a vegades, perquè les propostes no agraden ni impliquen a la resta de membres de la Unió Europea o perquè alguns dels membres més poderosos influeixen per tal que les propostes es desestimin d’acord amb les seves conveniències. També hi juga un factor important: el prestigi del país que presideixi en aquell moment i del seu representant, si aquest està ben considerat dins la Unió.
Perquè aquest problema es resolgués durant l'any 2004 van reunir-se els països membres per tal d’arribar a un acord. D’aquí va sorgir el anomenat “Tractat de Lisboa”. Si es posa en marxa, el Consell Europeu disposarà d’un president que ocuparà el càrrec durant dos anys i mig, prorrogables. La distribució del poder de vot serà per nombre d’habitants. Les decisions es podran aprovar quan s’hagin obtingut el 55% dels vots dels països i el 65% de la població. Tot i així continuarà sent un govern feble que dependrà de les decisions dels governs dels estats membres.
Tres organismes ben dotats per gestionar la Unió Europea, però tenen un gran poder de decisió sobre els seus estats membres?
Tal i com s’ha comentat dins el Consell de la Unió Europea, quatre vegades a l’any, els caps de govern dels 27 països (presidents i primers ministres) és reuneixen en les anomenades cimeres del Consell Europeu, és de fet aquí, on es decideixen i es prenen acords que després es traslladen a la Comissió Europea per tal que aquesta les converteixi en noves lleis europees, en favor d’una política comuna. També passa el mateix amb les reunions dels ministres dels 27 països, en diferents àmbits, com per exemple: Agricultura i Pesca, Medi Ambient, Educació i cultura, Treball, etc. És a dir la Unió Europea i les seves institucions estan més al servei dels països que la composen i la força de decisió que aquests tenen, que no pas a l’inversa buscant crear i elaborar polítiques comunes d’interès per la Unió Europea, per tal de convertir-se en un una sola visió política i social.
La presidència del Consell Europeu varia cada 6 mesos, és sempre un cap d’estat d’un dels països membres i és rotatori. Per tant les polítiques i implicacions envers la Unió Europea poden variar d’acord amb els interessos del país del moment i de les propostes que aquest aporti. Les decisions poden afectar poc, o bé perquè en un primer moment no s’ha aconseguit el vot favorable dels 27 països, a vegades, perquè les propostes no agraden ni impliquen a la resta de membres de la Unió Europea o perquè alguns dels membres més poderosos influeixen per tal que les propostes es desestimin d’acord amb les seves conveniències. També hi juga un factor important: el prestigi del país que presideixi en aquell moment i del seu representant, si aquest està ben considerat dins la Unió.
Perquè aquest problema es resolgués durant l'any 2004 van reunir-se els països membres per tal d’arribar a un acord. D’aquí va sorgir el anomenat “Tractat de Lisboa”. Si es posa en marxa, el Consell Europeu disposarà d’un president que ocuparà el càrrec durant dos anys i mig, prorrogables. La distribució del poder de vot serà per nombre d’habitants. Les decisions es podran aprovar quan s’hagin obtingut el 55% dels vots dels països i el 65% de la població. Tot i així continuarà sent un govern feble que dependrà de les decisions dels governs dels estats membres.
3. CANVIAR EL SENTIMENT DE PERTINENÇA A EUROPA DES DE L’EDUCACIÓ
Per aconseguir un sentiment de pertinença a la Unió Europea i sentir-se part d’un global més ampli, caldria conèixer millor les diferents cultures europees, treballar plegats i descobrir que els interessos poden ser comuns. Aquest canvi de pensament es vol promoure des de projectes educatius, formant a futurs ciutadans coneixedors i usuaris del que significa i ofereix la Unió Europea.
Per aquest motiu la Unió Europea ha destinat 7.000.000.000 euros al programa: PAP (Programa d’Aprenentatge Permanent). Tenen l’objectiu de millorar la qualitat de l’Educació a Europa per, alhora, que els seus estudiants siguin més competitius internacionalment en investigació i innovació.
Programes que composen el PAP:
. Programa Comenius: Poden participar-hi alumnes, mestres, personal vinculat als centres educatius, i estudiants de magisteri, des d’Educació Infantil fins a Secundària.
Funcionament: Dos o més centres poden treballar conjuntament un mateix projecte. Fent servir el www.etwinning.net un espai virtual d’agermanament entre escoles, per treballar plegats, consultar treballs i generar intercanvis. La Unió Europea finança un viatge preparatori per tal de reunir-se els components del projectes i posar-lo en marxa. Després es treballarà a través d’Internet, on es faran servir blocs, moodle, wikis, fòrums, etc.
Des de fa poc han aparegut els projectes Comenius Bilaterals. Però en aquests només participen dos centres educatius i una part important és el intercanvi entre alumnes dels centres per practicar idiomes i conèixer-se millor.
. Programa Erasmus: Permet fer estudis universitaris o d’aprenentatge especialitzat en altres universitats europees.
. Programa Leonardo da Vinci: Estudiants de formació professional, per fer pràctiques amb empreses europees.
. Programa Grundtvig: Per la formació d’adults i la formació permanent. Per millorar la qualificació del treballador.
. Programa Transversal: Per la formació dels joves en TIC i aprenentatge de les llengües.
. Programa Jean Monnet: És per donar suport a grups de treball i especialistes que treballen per la integració europea.
Finalment, recordar que el procés de Bolonya treballa per integrar i donar el mateix valor als estudis realitzats dins el marc de la Unió Europea, un estudiant es podrà traslladar d’una universitat a altre sense haver de fer convalidacions i un títol d’una universitat serà homologat automàticament en qualsevol país de la Unió.
Per aquest motiu la Unió Europea ha destinat 7.000.000.000 euros al programa: PAP (Programa d’Aprenentatge Permanent). Tenen l’objectiu de millorar la qualitat de l’Educació a Europa per, alhora, que els seus estudiants siguin més competitius internacionalment en investigació i innovació.
Programes que composen el PAP:
. Programa Comenius: Poden participar-hi alumnes, mestres, personal vinculat als centres educatius, i estudiants de magisteri, des d’Educació Infantil fins a Secundària.
Funcionament: Dos o més centres poden treballar conjuntament un mateix projecte. Fent servir el www.etwinning.net un espai virtual d’agermanament entre escoles, per treballar plegats, consultar treballs i generar intercanvis. La Unió Europea finança un viatge preparatori per tal de reunir-se els components del projectes i posar-lo en marxa. Després es treballarà a través d’Internet, on es faran servir blocs, moodle, wikis, fòrums, etc.
Des de fa poc han aparegut els projectes Comenius Bilaterals. Però en aquests només participen dos centres educatius i una part important és el intercanvi entre alumnes dels centres per practicar idiomes i conèixer-se millor.
. Programa Erasmus: Permet fer estudis universitaris o d’aprenentatge especialitzat en altres universitats europees.
. Programa Leonardo da Vinci: Estudiants de formació professional, per fer pràctiques amb empreses europees.
. Programa Grundtvig: Per la formació d’adults i la formació permanent. Per millorar la qualificació del treballador.
. Programa Transversal: Per la formació dels joves en TIC i aprenentatge de les llengües.
. Programa Jean Monnet: És per donar suport a grups de treball i especialistes que treballen per la integració europea.
Finalment, recordar que el procés de Bolonya treballa per integrar i donar el mateix valor als estudis realitzats dins el marc de la Unió Europea, un estudiant es podrà traslladar d’una universitat a altre sense haver de fer convalidacions i un títol d’una universitat serà homologat automàticament en qualsevol país de la Unió.
4. CONCEPTE DE MERCAT ÚNIC
Cal considerar el mercat europeu com si fos un mercat nacional, sense barreres ni proteccions, ni restriccions de cap mena. El mercat únic ha costat molts sacrificis a les economies europees, però alhora a permès a les empreses europees créixer i fer-se competitives millorant la qualitat i el preu.
Els treballadors també tenen la possibilitat de trobar feina arreu d’Europa, però ha generat més competència i dificultat per aconseguir-la i mantenir-la, per aquest motiu la UE inverteix en formació permanent per adults.
La moneda única, l’euro, encara no és del tot vigent. De moment només és present en 13 països dels 27 que composen la Unió Europea.
Tot i així el mercat únic ha permès créixer econòmicament i en benestar social als països de la Unió.
Els treballadors també tenen la possibilitat de trobar feina arreu d’Europa, però ha generat més competència i dificultat per aconseguir-la i mantenir-la, per aquest motiu la UE inverteix en formació permanent per adults.
La moneda única, l’euro, encara no és del tot vigent. De moment només és present en 13 països dels 27 que composen la Unió Europea.
Tot i així el mercat únic ha permès créixer econòmicament i en benestar social als països de la Unió.
5. VIATJAR, VIURE I TREBALLAR A LA UNIÓ EUROPEA
El mercat únic és el motor de la Unió Europea, per aquest fet incentiva a les empreses i als seus ciutadans perquè busquin oportunitats de feina o negoci dins les seves fronteres. Però alhora intenta enfortir les fronteres exteriors per tal de protegir el seu mercat interior.
La lliure circulació dels seus ciutadans pels diferents països pretén que puguin viure, treballar amb les mateixes garanties econòmiques, socials, sanitàries, educatives i professionals que en el seu país d’origen. El Tribunal de Justícia Europeu vetlla perquè aquestes condicions s’acompleixin i cap ciutadà pugui ser discriminat.
La lliure circulació dels seus ciutadans pels diferents països pretén que puguin viure, treballar amb les mateixes garanties econòmiques, socials, sanitàries, educatives i professionals que en el seu país d’origen. El Tribunal de Justícia Europeu vetlla perquè aquestes condicions s’acompleixin i cap ciutadà pugui ser discriminat.
6. EINES QUE PROTEGEIXEN ELS CIUTADANS DE LA UE
Targeta sanitària: Amb aquest document es pot obtenir assistència gratuïta en tota la UE, més Suïssa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein. Ho podem demanar a la Seguretat Social.
Eures: És un servei europeu d’ocupació. La seva pàgina web, www.ec.europa.eu/eures, ofereix més de 1.500.000 de llocs de treball.
Currículum europeu: S’ha posat en marxa dues xarxes que ajuden a comparar les qualificacions: ENIC (Xarxa Europea de Centres d’Informació) i NARIC (Centres nacional d’Informació sobre el Reconeixement Acadèmic de Títols), es pot consultar a www.enic=naric.net
El FEAG (Fons Europeu d’adaptació a la Globalització) És un projecte que ajuda a trobar feina.
Eures: És un servei europeu d’ocupació. La seva pàgina web, www.ec.europa.eu/eures, ofereix més de 1.500.000 de llocs de treball.
Currículum europeu: S’ha posat en marxa dues xarxes que ajuden a comparar les qualificacions: ENIC (Xarxa Europea de Centres d’Informació) i NARIC (Centres nacional d’Informació sobre el Reconeixement Acadèmic de Títols), es pot consultar a www.enic=naric.net
El FEAG (Fons Europeu d’adaptació a la Globalització) És un projecte que ajuda a trobar feina.
7. SOLIDARITAT ENTRE ELS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA
Aquest mercat únic és molt competitiu però alhora genera riquesa i benestar. Perquè no beneficiï només als països més forts i no deixi al marge als països més dèbils i poc preparats amb infraestructures i industria, redistribueix la seva riquesa amb ajudes econòmiques al desenvolupament de les seves estructures i treballa per millorar “l’estat del benestar” (servei sanitari gratuït, pensions de jubilació, prestacions per l’atur, subvencions a les famílies, etc.).
Cal recordar que Espanya s’ha beneficiat d’aquestes ajudes des de 1986 fins avui dia. Aquest fet ens ha permès créixer com a país i posar-nos a nivell europeu.
Aquestes ajudes representen el 44% del total del pressupost de la UE.
Els fons monetaris procedeixen de la recaptació del 1% del PIB (Producte Interior Brut) de la riquesa produïda per cada país de la UE. És a dir cada país de la UE aporta un 1% del seu PIB a aquest fons.
Cal recordar que Espanya s’ha beneficiat d’aquestes ajudes des de 1986 fins avui dia. Aquest fet ens ha permès créixer com a país i posar-nos a nivell europeu.
Aquestes ajudes representen el 44% del total del pressupost de la UE.
Els fons monetaris procedeixen de la recaptació del 1% del PIB (Producte Interior Brut) de la riquesa produïda per cada país de la UE. És a dir cada país de la UE aporta un 1% del seu PIB a aquest fons.
8. TIPUS DE FONS SOLIDARIS DE LA UNIÓ EUROPEA ALS SEUS MEMBRES
Hi ha diferents tipus de fons,
Fons Estructurals: Serveixen per millorar l’estructura econòmica de les regions més desfavorides.
Hi ha dos tipus de Fons Estructurals:
. Els FEDER (Fons Europeus de Desenvolupament Regional) adreçats a regions que estan per sota del 75% de la mitjana europea.
. El FSE (Fons Social Europeu) promou l’ocupació, inverteix en la formació de treballadors i la seva mobilitat geogràfica.
Fons de Cohesió: van néixer l’any 1993 i estan destinats a ajudar als països més pobres. Solen ser destinats a projectes mediambientals i d'infraestructures de transport en aquells països de la Unió en el que el PIB és inferior al 90% de la mitjana de la UE.
Fons Estructurals: Serveixen per millorar l’estructura econòmica de les regions més desfavorides.
Hi ha dos tipus de Fons Estructurals:
. Els FEDER (Fons Europeus de Desenvolupament Regional) adreçats a regions que estan per sota del 75% de la mitjana europea.
. El FSE (Fons Social Europeu) promou l’ocupació, inverteix en la formació de treballadors i la seva mobilitat geogràfica.
Fons de Cohesió: van néixer l’any 1993 i estan destinats a ajudar als països més pobres. Solen ser destinats a projectes mediambientals i d'infraestructures de transport en aquells països de la Unió en el que el PIB és inferior al 90% de la mitjana de la UE.
9. SOLIDARITAT AMB ALTRES PAÏSOS D’ARREU DEL MÓN
És el principal donant d’ajuda del món.
• Proporciona ajuda per emergència com: aliments, aigua, productes sanitaris, tendes de campanya i assistència mèdica.
• Proporciona ajuda a llarg termini al desenvolupament com: programes per millorar l’economia, infraestructures, comunicacions, educació, sanitat...
També existeixen ajudes pels països veïns a les fronteres de la UE, aquests programes se’ls anomena: Política Europea de Veïnatge, però per poder-hi accedir han de acomplir amb els valors que promou la UE com són: democràcia, defensa dels drets humans, estat de dret, defensa del medi ambient i economia de mercat.
• Proporciona ajuda per emergència com: aliments, aigua, productes sanitaris, tendes de campanya i assistència mèdica.
• Proporciona ajuda a llarg termini al desenvolupament com: programes per millorar l’economia, infraestructures, comunicacions, educació, sanitat...
També existeixen ajudes pels països veïns a les fronteres de la UE, aquests programes se’ls anomena: Política Europea de Veïnatge, però per poder-hi accedir han de acomplir amb els valors que promou la UE com són: democràcia, defensa dels drets humans, estat de dret, defensa del medi ambient i economia de mercat.
10. POLÍTIQUES D’IGUALTAT I DEMOCRÀCIA
La Unió Europea lluita contra la discriminació social, la igualtat d’oportunitats, de gènere, no discriminació per qüestions de minusvalidesa física o mental, d’edat, d’orientació sexual... per aquest fet ha creat noves legislacions, per protegir aquests drets fonamentals per la qualitat de vida de les persones, obligant als països membres a modificar les seves pròpies legislacions per tal d’acatar les ordenances europees.
Aquestes lleis fomenten canvis en el pensament social dels ciutadans de la UE i poc a poc la societat avança en la no discriminació.
La UE també protegeix la diversitat cultural i el seu patrimoni lingüístic. Per aquests conceptes la UE treballa i crea programes per fomentar el intercanvi de persones i l’aprenentatge de llengües entre els diferents països que la conformen. De moment la UE ha reconegut com a llengües oficials a 23 i tots els documents que genera es tradueixen a les mateixes.
El català, l’eusquera i el gallec al ser llengües cooficials juntament amb la espanyola, han obtingut fa poc el reconeixement de la Comissió Europea, aquest fet permetrà que en determinades ocasions, puguin ser utilitzats al Parlament Europeu i rebran les traduccions d’alguns textos i tractats.
Aquestes lleis fomenten canvis en el pensament social dels ciutadans de la UE i poc a poc la societat avança en la no discriminació.
La UE també protegeix la diversitat cultural i el seu patrimoni lingüístic. Per aquests conceptes la UE treballa i crea programes per fomentar el intercanvi de persones i l’aprenentatge de llengües entre els diferents països que la conformen. De moment la UE ha reconegut com a llengües oficials a 23 i tots els documents que genera es tradueixen a les mateixes.
El català, l’eusquera i el gallec al ser llengües cooficials juntament amb la espanyola, han obtingut fa poc el reconeixement de la Comissió Europea, aquest fet permetrà que en determinades ocasions, puguin ser utilitzats al Parlament Europeu i rebran les traduccions d’alguns textos i tractats.
11. POLÍTIQUES DE SOSTENIBILITAT
La UE per l’any 2020 s’ha compromès a reduir el 20% dels gasos efecte hivernacle, a renovar fins un 20% la producció d’energia renovable i aconseguir fins un 20% d’eficiència energètica. A aquest projecte se’l anomena “Pla Triple 20”, vol recolzar el “Protocol de Kyoto”.
Per preservar el medi ambient la UE considera que cal actuar en:
• Cal evitar danys abans no es produeixin. Analitzar tots els productes i activitats abans d’utilitzar-los o posar-los en funcionament.
• Treballar directament sobre la font del problema.
• Sancionar a qui no respecti les lleis de protecció ambiental.
La legislació comunitària és molt estricta amb aquest tema i demana a tots els seus membres que respectin les lleis ambientals.
És important conèixer que amb el seu pla “Xarxa Natura 2000” la UE protegeix el 17% del territori comunitari, alhora que treballa per millorar temes tan diversos com: residus, aigua, aire, sòl, sorolls, protecció de la biodiversitat i protecció civil...
Per preservar el medi ambient la UE considera que cal actuar en:
• Cal evitar danys abans no es produeixin. Analitzar tots els productes i activitats abans d’utilitzar-los o posar-los en funcionament.
• Treballar directament sobre la font del problema.
• Sancionar a qui no respecti les lleis de protecció ambiental.
La legislació comunitària és molt estricta amb aquest tema i demana a tots els seus membres que respectin les lleis ambientals.
És important conèixer que amb el seu pla “Xarxa Natura 2000” la UE protegeix el 17% del territori comunitari, alhora que treballa per millorar temes tan diversos com: residus, aigua, aire, sòl, sorolls, protecció de la biodiversitat i protecció civil...
12. SER CIUTADÀ DE LA UE
Per tal d’apropar al ciutadà el sentiment de pertànyer a Europa ha creat programes de participació ciutadana per conèixer els seus interessos i problemes. El més conegut és el anomenat “Debat Europa” (http://europa.eu/debateeurope) on es poden expressar les pròpies opinionsals reptes que genera la societat europea.
Pels joves ha desenvolupat el “Portal Europeu de la Joventut” (www.eypej.org) on els joves poden participar en una mena de parlament que funciona per regions, tot darrera per nacions i finalment a escala internacional. És un espai per exposar idees i comentar-les amb altres joves de la UE.
Per representar els interessos de la societat civil ha creat el CESE (Comitè Econòmic i Social Europeu). És un òrgan consultiu obligatori si es volen prendre decisions o iniciatives a nivell comunitari.
Pels joves ha desenvolupat el “Portal Europeu de la Joventut” (www.eypej.org) on els joves poden participar en una mena de parlament que funciona per regions, tot darrera per nacions i finalment a escala internacional. És un espai per exposar idees i comentar-les amb altres joves de la UE.
Per representar els interessos de la societat civil ha creat el CESE (Comitè Econòmic i Social Europeu). És un òrgan consultiu obligatori si es volen prendre decisions o iniciatives a nivell comunitari.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)