Semblaria, estudiant aquest organigrama, que el Consell de la Unió Europea proposaria canvis sobre determinats temes, la Comissió Europea els estudiaria i decidiria que convindria fer: rebutjar-los o acceptar-los d’acord amb les conveniències d’Europa, per un cop aquests haguessin elaborat les lleis o plans de desenvolupament, els traslladessin al Parlament Europeu, perquè aquest juntament amb el Consell Europeu decidissin aprovar-los si els consideressin correctes.
Tres organismes ben dotats per gestionar la Unió Europea, però tenen un gran poder de decisió sobre els seus estats membres?
Tal i com s’ha comentat dins el Consell de la Unió Europea, quatre vegades a l’any, els caps de govern dels 27 països (presidents i primers ministres) és reuneixen en les anomenades cimeres del Consell Europeu, és de fet aquí, on es decideixen i es prenen acords que després es traslladen a la Comissió Europea per tal que aquesta les converteixi en noves lleis europees, en favor d’una política comuna. També passa el mateix amb les reunions dels ministres dels 27 països, en diferents àmbits, com per exemple: Agricultura i Pesca, Medi Ambient, Educació i cultura, Treball, etc. És a dir la Unió Europea i les seves institucions estan més al servei dels països que la composen i la força de decisió que aquests tenen, que no pas a l’inversa buscant crear i elaborar polítiques comunes d’interès per la Unió Europea, per tal de convertir-se en un una sola visió política i social.
La presidència del Consell Europeu varia cada 6 mesos, és sempre un cap d’estat d’un dels països membres i és rotatori. Per tant les polítiques i implicacions envers la Unió Europea poden variar d’acord amb els interessos del país del moment i de les propostes que aquest aporti. Les decisions poden afectar poc, o bé perquè en un primer moment no s’ha aconseguit el vot favorable dels 27 països, a vegades, perquè les propostes no agraden ni impliquen a la resta de membres de la Unió Europea o perquè alguns dels membres més poderosos influeixen per tal que les propostes es desestimin d’acord amb les seves conveniències. També hi juga un factor important: el prestigi del país que presideixi en aquell moment i del seu representant, si aquest està ben considerat dins la Unió.
Perquè aquest problema es resolgués durant l'any 2004 van reunir-se els països membres per tal d’arribar a un acord. D’aquí va sorgir el anomenat “Tractat de Lisboa”. Si es posa en marxa, el Consell Europeu disposarà d’un president que ocuparà el càrrec durant dos anys i mig, prorrogables. La distribució del poder de vot serà per nombre d’habitants. Les decisions es podran aprovar quan s’hagin obtingut el 55% dels vots dels països i el 65% de la població. Tot i així continuarà sent un govern feble que dependrà de les decisions dels governs dels estats membres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada