DOSSIER EUROPA A L'ESCOLA

Al llarg de l’assignatura “Europa a l’escola” s’han fet diferents treballs i pràctiques per aprendre i comprendre què és i com treballa la U.E. aquest document és un breu recull i resum de l’assignatura.

COMENTAR UNA NOTÍCIA DEL BLOC DE RAUL ROMEVA

Analitzant les diferents aportacions que vas fent al teu bloc sobre la lluita per aconseguir un reconeixement oficial de la llengua catalana dins les institucions de la Unió Europea, rebo com a lectora novell en aquest tema de la U.E., la mateixa sensació que la que tenim els catalans vivint a Catalunya, malauradament en tot moment s’ha d’estar alerta i observant per a quin lloc, el partit polític del PP, intenta imposar el seu nacionalisme castellà. Mentre, que a l’exterior de la frontera espanyola, la multiculturalitat amb la que agrada ser reconeguda la Unió Europea, també, queda eclipsada per les pressions i influències de la dreta espanyola.

És per aquest fet, que totes les persones que treballen per desenvolupar la idea d’una Unió Europea forta, dinàmica, modernitzada i considerant la seva multiculturalitat com un gran bé de futur, al ser escollides per la seva professionalitat i representant de manera visible les institucions de la U.E., haurien de ser més responsables de les seves decisions i comprendre que amb determinades mesures inclinen cap un lloc o altre la balança.

Però com bé he dit, soc una lectora novell del funcionament de la Unió Europea, i cal reconèixer que hi ha múltiples factors, no comentats, que també hi influeixen i influiran en el futur, perquè la situació és molt més complexa, que no només el la traducció en un lloc o altre de determinats documents o el reconeixement d’un idioma, ja que aquests fets representen molt més del que no expliciten.

És per això que espero que el eurodiputats catalans, poc a poc, aconsegueixin un canvi de pensament en el reconeixement de la nostra cultura dins les institucions de la U.E., per bé del nostre futur com a catalans.

Carme Costa

Adreça del bloc de R. Romeva

5 Aspectes rellevants del dossier de la Unió Europea

Cal conèixer la història de la seva formació:
1. L’origen de la Unió Europea i les modificacions posteriors fins arribar avui dia. Saber d’on vens per saber on vols anar.

És necessari saber el funcionament de les seves institucions:
2. Les seves Institucions principals: El Consell Europeu, la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Tribunal de Justícia i el Tribunal de Comptes. Cal conèixer el funcionament de les institucions de la UE i la seva utilitat.

Què pretén la U.E. amb les seves polítiques educatives:
3. Potenciar la Unió Europa des de l’educació, per continuar prosperant en un futur.

Què fomenta la U.E. per tal de créixer econòmicament:
4. Concepte de mercat únic i espai de lliure circulació.

Què aporta als seus ciutadans amb els beneficis econòmics:
5. Polítiques de benestar per els membres de la Unió Europea en: solidaritat, igualtat, pau, sostenibilitat ambiental i benestar social.

FER UN AUCA SOBRE LA UNIÓ EUROPEA

Per què fer una Auca?

Un cop s’ha parlat una mica de com funciona i treballa la Unió Europea i dels beneficis que per ser-ne membre se’n treu. Es pot jugar amb els alumnes a fer una Auca sobre la mateixa.

Recomanaria fer-ho per parelles, doncs a vegades, proporciona seguretat i més bon resultats sobre allò que es vol dir o exposar, entre dos s’aporten millors idees o es poden complementar.

Nosaltres vam fer la primera estrofa a l’aula i tot darrera varem seguir a nivell individual. Cal esmentar que precisa de ½ hora perquè el treball agafi forma. La cerca d’imatges pot requerir més o menys temps, d’acord amb si és fàcil trobar allò que exposa la estrofa.

Cal esmentar que és un procés divertit i agraït, mentre que alhora, requereix d’un treball de síntesi i reflexió, permet a cada alumne exposar una mica l’idea que ha trobat interessant o de la qual en pot treure “suc”.

Tot recuperant una petita tradició de casa nostre com són les Auques.

Si voleu veure la meva Auca, només cal prèmer: AUCA DE LA UNIÓ EUROPEA

PROPOSTES DE JOCS PER APRENDRE SOBRE LA U.E.

Memori dels països de la U.E. País i un monument famós del mateix. En aquest procés es memoritza l’aspecte geogràfic del país i el seu nom, juntament, amb un monument interessant, fomentant els desitjos de viatjar i conèixer més temes, idees i aspectes, d’aquell país.

Per exemple:

CERCANT INFORMACIÓ SOBRE BRUSEL·LES

Buscant informació útil i personal del què ens podrem trobar a Brusel·les, he localitzat, a la xarxa, la següent web de Catalans a Brussel•les:

La he trobat interessant per lo que ofereix: catalans que viuen a Brussel•les i que s’ofereixen per introduir-te a la ciutat si hi vas a viure. La seva web , també, mostra diferent informació útil com ara connexions a pàgines web on, per exemple, apareixen un munt de restaurants, bars, etc.

Et pots donar d’alta a la web i ells t’enviaran informació.

He penjat un comentari en el lloc de visites, i els he promés que si fem una fotografia interessant de la nostra visita els hi enviarem.

INTENTANT REPRESENTAR LA BANDERA DE LA UNIÓ EUROPEA

Buscant informació, vaig trobar aquesta fotografia que pretén simbolitzar la bandera de la Unió Europea. Mirant-la atentament i analitzant-la no va acabar-me de convèncer. - Per què? segurament us preguntareu, doncs, perquè considero que no pot representar de cap manera la ciutadania europea.

Fixeu-vos-hi bé... els nadons són molt macos, però malauradament, només representen a una part de la seva ciutadania. I la resta on està representada?

PASSOS A SEGUIR PER ELABORAR UN PROJECTE COMENIUS

D’acord amb el que ens ha demanat el nostre professor de la UdG, Salvador Calabuig, he elaborat una llista on intento establir els passos a seguir per crear un Projecte Comenius Bilateral o Multilateral.

ANALITZANT EL FUNCIONAMENT DE LA UNIÓ EUROPEA A PARTIR D'UNA NOTÍCIA

Comentari: Llegint l’article ens adonem de les mesures de política comuna adoptades pels estats membres, en referència al espai aeri restringit a causa del núvol de cendra volcànica.

El consell de ministres de Transport de la U.E. ha establert un nou patró de risc en consens amb Eurocontrol (Agència Europea per la Seguretat de Navegació Aèria) després de concretar les zones on no s’enlairaran vols. (Zona vermella)i en les que es pot començar a recuperar la normalitat.

Tractaran d’arribar a un acord amb Eurocontrol per decidir a quins aeroports es podrà volar, a canvi de reforçar els controls tècnics de l’avió un cop hagi aterrat.

Davant les crítiques per el retard, la poca coordinació i previsió, la Comissió de la Unió Europea i en concret el comissari de Transports ha reconegut la dificultat per posar-se d’acord els diferents governs nacionals i aconseguir una política comuna, però que les seves actuacions han estat les correctes d’acord amb els protocols aèris.

Tanmateix també s’han acordat ajudes econòmiques per les aerolínees davant les pèrdues per les cancel•lacions de vols i altres conseqüències degudes al núvol de cendra, emmarcades sempre en la legitimitat i demostració de les mateixes.

En aquest article hem pogut copsar part de la feina de la Unió Europea:
• La reunió del Consell de Ministres de Transport de la U.E. davant una crisi.
• La presa de decisions comuna i les mesures a seguir.
• La Comissió Europea recolzant la feina del Consell de Ministres i les decisions preses.
• Una política comuna d’actuació davant les aerolínees, tècnics de seguretat aèria i governs nacionals.
• L’aprovació d’ajuts econòmics per tal d’ajudar a superar aquesta crisi de pèrdues milionàries a les aerolínees.

POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC) Ajudes de la Unió Europea a la pagesia

Vídeo: Camps d'Or.

Les ajudes de la Unió Europea (PAC) a les produccions agràries i ramaderes provenen d’una necessitat nascuda als anys 60 (1962) però arrastrada des dels anys 40 i 50, degut a una carència d’aliments provinents d’Europa mateix. La pagesia estava molt malmesa degut al fort desenvolupament industrial europeu i l’abandó del camp davant la necessitat del pagès de sobreviure i guanyar-se millor la vida, així com el valor dels productes agraris poc competitius.

D’aquesta necessitat van sorgir les PAC, Polítiques Agràries Comunes, subvencions agràries a canvi de: garantir uns preus mínims als agricultors, la suficient quantitat d’aliments de qualitat per a tothom i la imposició de barreres i aranzels per l’entrada d’aliments procedents de la resta del món. Avui dia la U.E. no és la única que té aquesta política a: Suïssa, Noruega, Corea o Japó també protegeixen els seus mercats interiors.

Aquestes mesures que en un primer moment van ajudar a la recuperació del camp i la pagesia amb el temps van anar mostrant els efectes negatius que comportaven. Però qui va patir-ne les conseqüències?

1. Els països subdesenvolupats no poden exportar amb facilitat els seus productes agrícoles, (només quan les grans multinacionals alimentàries intercedeixen per els productes que els interessen) degut a les barreres establertes per la importació i els aranzels a pagar per entrar en la Unió Europea que impedeixen l’entrada dels seus productes i la seva lliure circulació. També poden trobar-se amb el problema que els aliments provinents de la U.E. siguin més barats que els seus propis, al rebre subvencions, i el pagesos d’aquestes economies subdesenvolupades es vagin enfonsant poc a poc, corrent el risc de no guanyar-se amb prous garanties un bon nivell de vida.
Un altre de les qüestions amb que s’han d’enfrontar es que no tots els productes provinents d’aquests mercats subdesenvolupats reuneixin les condicions laborals i de salut que requereix la Unió Europea per tal de poder accedir als nostres mercats.

2. Els propis pagesos de la Unió Europea, però no tots, només els més petits, doncs les ajudes PAC van d’acord amb la superfície posseïda i no per producció. Per tant podria passar que un agricultor que no produís rebés, també, la subvenció. Aquest no era l’únic problema, les ajudes a l’agricultura arribaven a uns 50.000 milions d’euros, (43.000 a partir del 2004) dels quals, un 70% d’aquest fons se’ls queden un 20% dels productors (grans terratinents), mentre que a E.E.U.U. un 72% de les ajudes les perceben només un 10% de la pagesia, mal anomenada pagesia dons són grans productors i productors secundaris, que poc tenen a veure amb la pagesia tradicional.
Per acabar d’agreujar el problema durant l’any 2005 s’estableix un pagament desvinculat a la producció, és a dir, una ajuda que s'abona independentment que l'agricultor produeixi o no i que es denomina règim de pagament únic. Aquest pagament està subjecte al compliment de la condicionalitat: bones condicions agràries, mediambientals i requisits legals i de gestió.

Tot i que es van reduint les ajudes el problema continua afectant als mateixos als petits productors, doncs són els qui reben menys ajudes i suporten la pressió dels grans que sí poden aguantar els preus baixos donades les quantitats que produeixen i les subvencions rebudes.

Per fer-nos una idea dels que reben diners: La família reial britànica, el príncep Joaquim de Dinamarca, el príncep Albert de Mònaco, la duquessa d’Alba espanyola, ministres de Dinamarca i Països Baixos, etc. Qui més té és qui més rep, tota una incongruència davant unes subvencions econòmiques europees.

Com es pot veure el tema és complexa, i la Unió Europea poc a poc intenta anar reduint les subvencions PAC i reconduir l’agricultura cap una sostenibilitat mediambiental i de benestar rural amb la recuperació de produccions ecològiques, tradicionals i pròpies de cada lloc. Menys productivitat intensiva i més diversitat, és a dir la recuperació de la idea d’una pagesia més global. Potser podríem imaginar-nos una masia de principis del segle XX però adequada al segle XXI amb les noves tecnologies i els seus nous sistemes de qualitat, producció i sanitat.

En conclusió, un cop visualitzat el documental i llegit l’article, des del meu punt de vista només queda un camí per que això canviï, que aquesta informació arribi al públic en general, que poc a poc es vagin creant documentals ben cimentats i documentats legalment per tal de aconseguir el ressò de la opinió pública en general, doncs no es pot oblidar que les subvencions europees surten de les butxaques dels consumidors i aquests poden fer pressió social.

Demanar, a partir de la recollida de signatures, que les subvencions agràries es donin per altres conceptes, com poden ser la valoració de les aportacions que faci el pagès al desenvolupament del seu entorn. Que s’analitzi com hi contribueix en el seu desenvolupament social, natural i ambiental. Que les quotes no depenguin de la quantitat de sòl que tingui cada productor, sinó com contribueix al desenvolupament de la seva zona, si els seus productes es distribueixen correctament en el seu entorn immediat i aporten beneficis econòmics i creen mercat nou o nova producció industrial.

Reclamar a les Institucions de la Unió Europea (PAC) que les ajudes als grans productors es redueixin ràpidament a la meitat, ja que no podem ignorar la controvèrsia d’aquest tema. Cal recordar-los la intenció inicial de les mateixes era per créixer, produir a preus raonables i alimentar a la població europea, però no a la d’altres països que ja tenen la seva pròpia producció. Hem de canviar el concepte de grans latifundis o podem perdre de vista que va significar això per una part d’Espanya durant segles.

Finalment és necessari que les autoritats de la Unió Europea siguin conscients dels seus errors i modifiquin lleis i comportaments. La riquesa ha d’estar ben distribuïda entre tots els seus ciutadans i contribuents, com bé intenten promoure amb totes les lleis europees, no que només que se’n beneficiï una petita part, com més ben repartida estigui la riquesa millor qualitat de vida per a tothom. No pot ser que davant d’un problema detectat ningú no faci res i quan el petit pagès cada cop que inicia mobilitzacions per sobreviure i viure del seu treball ens quedem mirant-lo des dels mitjans de comunicació i pensem: - Pobres! són quatre pagesos i dos tractors qui vols que se’ls escolti?
Doncs nosaltres, els ciutadans europeus, ja que tenim la nostra quota de responsabilitat com a consumidors finals dels seus productes i que els paguem a preu de mercat subvencionat.

FONS EUROPEUS A CASA NOSTRA, L'ALT EMPORDÀ

Per analitzar si la Unió Europea ha participat en projectes per desenvolupar la nostra zona i pobles de l’Alt Empordà, ens caldrà fixar-nos i llegir molt atentament tots els rètols indicatius que trobem referents a obres, recuperacions arquitectòniques, històriques, culturals i socials.
Observant les següents fotografies a casa nostra s’han rebut fons estructurals per:

• Desenvolupament Rural
• Desenvolupament Regional
• Desenvolupament Social
• Recuperació del patrimoni arquitectònic i històric

PREPARANT EL PROPER VIATGE A LA CAPITAL BELGA, BRUSSEL•LES. SEU DE LA UNIÓ EUROPEA

Com a cloenda de l'assignatura "Europa a l'escola" s'ha decidit visitar Brussel·les, seguint les indicacions he buscat informació dels millors llocs d’interès. Cal esmentar que continuo trobant interessant la visita a l’Atomium, recentment reformat (2004-2006), i tot el centre de la capital. També seria interessant anar a visitar el parc Mini-Europe (Brupark) ja que recull una miniatura de tots els monuments més importants d’Europa i queda a prop de l’Atomium.

Durant la cerca he trobat aquesta pàgina web, molt divertida, on apareix un mapa interactiu de Brussel•les que explica la situació dels monuments, museus, activitats, espectacles, restaurants i hotels. També ofereix vistes interactives de 360º als monuments i la seva història. Amb enllaços a quasi tots els llocs d’interès.

Per accedir al mapa interactiu.

Per saber una mica dels llocs interessants de Brussel•les, a partir d'una visió personal

ADRECES WEB PER DESENVOLUPAR CONEIXEMENTS MENTRES ES JUGA

Pàgina on apareixen diferents jocs per practicar coneixements o aprofundir-hi:

QUÈ SIGNIFICA SER CIUTADÀ EUROPEU?

Resum del Dossier: QUÈ SIGNIFICA SER CIUTADÀ EUROPEU?
Elaborat per: Salvador Calabuig

Capítols:
1. L’origen de la Unió Europea (UE)
2. Funcionament de les institucions de la UE
3. Canviar la visió d’Europa des de l’educació
4. Concepte de mercat únic
5. Viatjar, viure i treballar a la UE
6. Eines que protegeixen els ciutadans de la UE
7. Solidaritat entre els membres de la UE
8. Tipus de fons solidaris de la Unió Europea als seus membres
9. Solidaritat amb altres països d’arreu del món
10. Polítiques d’igualtat i democràcia
11. Polítiques de sostenibilitat
12. Ser ciutadà de la UE

Per aprofundir en els diferents temes:
http://europa.eu/index_es.htm
http://europa.eu/abc/12lessons/index_es.htm
Mapa conceptual creat a partir de:
http://europa.eu/institutions/index_es.htm

1. L’ORIGEN DE LA UNIÓ EUROPEA

Durant l’any 1950, el llavors ministre francès d’Afers Exteriors, R. Schuman,va pronunciar en un discurs les següents paraules:

“La contribució que una Europa organitzada i viva pot aportar a la civilització és indispensable per al manteniment d’unes relacions pacífiques (...). I si hi ha hagut una guerra, és perquè no s’havia construït Europa.”

Després de les dues guerres mundials, que havien sacsejat el món, deixant milions de morts i en la ruïna a la majoria dels països participants en les mateixes, s’escoltaven unes paraules per primera vegada d’unió i perspectiva de futur plegats. Durant el mateix, va proposar-se de crear la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer). Aquest organisme va començar a funcionar a partir de 1951 i en formaven part els següents països: França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. Cal recordar la necessitat d’aquestes dues matèries primeres energètiques per el desenvolupament, en aquell moment, d’un país, per comprendre la importància d’aquest acord entre antics enemics.
Durant l'any 1957 aquesta organització passa a anomenar-se CEE (Comunitat Econòmica Europea) afegint a les seves prioritats: més llibertat d’intercanvi de bens i persones, entre els països que hi participaven, per tal de créixer econòmicament i democràticament plegats. I allò que semblava un somni en aquells moments, s’ha convertit en una realitat en els nostres dies amb la participació de 27 països i la formació de la UE (Unió Europea), que va a substituir a la CEE el 1993 amb el Tractat de Maastricht. Cal remarcar que Espanya va ingressar-hi el 1986 juntament amb Portugal.

Els 27 països que conformen actualment la Unió Europea són:
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Espanya, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, França, Finlàndia, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suècia i Xipre (una part).

Ocupa més de 4.000.000 de Km2.
La seva població és de quasi 500 milions d’habitants.
Reconeix 23 llengües oficials.

2. FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA

Semblaria, estudiant aquest organigrama, que el Consell de la Unió Europea proposaria canvis sobre determinats temes, la Comissió Europea els estudiaria i decidiria que convindria fer: rebutjar-los o acceptar-los d’acord amb les conveniències d’Europa, per un cop aquests haguessin elaborat les lleis o plans de desenvolupament, els traslladessin al Parlament Europeu, perquè aquest juntament amb el Consell Europeu decidissin aprovar-los si els consideressin correctes.

Tres organismes ben dotats per gestionar la Unió Europea, però tenen un gran poder de decisió sobre els seus estats membres?

Tal i com s’ha comentat dins el Consell de la Unió Europea, quatre vegades a l’any, els caps de govern dels 27 països (presidents i primers ministres) és reuneixen en les anomenades cimeres del Consell Europeu, és de fet aquí, on es decideixen i es prenen acords que després es traslladen a la Comissió Europea per tal que aquesta les converteixi en noves lleis europees, en favor d’una política comuna. També passa el mateix amb les reunions dels ministres dels 27 països, en diferents àmbits, com per exemple: Agricultura i Pesca, Medi Ambient, Educació i cultura, Treball, etc. És a dir la Unió Europea i les seves institucions estan més al servei dels països que la composen i la força de decisió que aquests tenen, que no pas a l’inversa buscant crear i elaborar polítiques comunes d’interès per la Unió Europea, per tal de convertir-se en un una sola visió política i social.

La presidència del Consell Europeu varia cada 6 mesos, és sempre un cap d’estat d’un dels països membres i és rotatori. Per tant les polítiques i implicacions envers la Unió Europea poden variar d’acord amb els interessos del país del moment i de les propostes que aquest aporti. Les decisions poden afectar poc, o bé perquè en un primer moment no s’ha aconseguit el vot favorable dels 27 països, a vegades, perquè les propostes no agraden ni impliquen a la resta de membres de la Unió Europea o perquè alguns dels membres més poderosos influeixen per tal que les propostes es desestimin d’acord amb les seves conveniències. També hi juga un factor important: el prestigi del país que presideixi en aquell moment i del seu representant, si aquest està ben considerat dins la Unió.

Perquè aquest problema es resolgués durant l'any 2004 van reunir-se els països membres per tal d’arribar a un acord. D’aquí va sorgir el anomenat “Tractat de Lisboa”. Si es posa en marxa, el Consell Europeu disposarà d’un president que ocuparà el càrrec durant dos anys i mig, prorrogables. La distribució del poder de vot serà per nombre d’habitants. Les decisions es podran aprovar quan s’hagin obtingut el 55% dels vots dels països i el 65% de la població. Tot i així continuarà sent un govern feble que dependrà de les decisions dels governs dels estats membres.

ESQUEMA INSTITUCIONS UNIÓ EUROPEA

3. CANVIAR EL SENTIMENT DE PERTINENÇA A EUROPA DES DE L’EDUCACIÓ

Per aconseguir un sentiment de pertinença a la Unió Europea i sentir-se part d’un global més ampli, caldria conèixer millor les diferents cultures europees, treballar plegats i descobrir que els interessos poden ser comuns. Aquest canvi de pensament es vol promoure des de projectes educatius, formant a futurs ciutadans coneixedors i usuaris del que significa i ofereix la Unió Europea.

Per aquest motiu la Unió Europea ha destinat 7.000.000.000 euros al programa: PAP (Programa d’Aprenentatge Permanent). Tenen l’objectiu de millorar la qualitat de l’Educació a Europa per, alhora, que els seus estudiants siguin més competitius internacionalment en investigació i innovació.

Programes que composen el PAP:

. Programa Comenius: Poden participar-hi alumnes, mestres, personal vinculat als centres educatius, i estudiants de magisteri, des d’Educació Infantil fins a Secundària.
Funcionament: Dos o més centres poden treballar conjuntament un mateix projecte. Fent servir el www.etwinning.net un espai virtual d’agermanament entre escoles, per treballar plegats, consultar treballs i generar intercanvis. La Unió Europea finança un viatge preparatori per tal de reunir-se els components del projectes i posar-lo en marxa. Després es treballarà a través d’Internet, on es faran servir blocs, moodle, wikis, fòrums, etc.
Des de fa poc han aparegut els projectes Comenius Bilaterals. Però en aquests només participen dos centres educatius i una part important és el intercanvi entre alumnes dels centres per practicar idiomes i conèixer-se millor.

. Programa Erasmus: Permet fer estudis universitaris o d’aprenentatge especialitzat en altres universitats europees.
. Programa Leonardo da Vinci: Estudiants de formació professional, per fer pràctiques amb empreses europees.
. Programa Grundtvig: Per la formació d’adults i la formació permanent. Per millorar la qualificació del treballador.
. Programa Transversal: Per la formació dels joves en TIC i aprenentatge de les llengües.
. Programa Jean Monnet: És per donar suport a grups de treball i especialistes que treballen per la integració europea.

Finalment, recordar que el procés de Bolonya treballa per integrar i donar el mateix valor als estudis realitzats dins el marc de la Unió Europea, un estudiant es podrà traslladar d’una universitat a altre sense haver de fer convalidacions i un títol d’una universitat serà homologat automàticament en qualsevol país de la Unió.

4. CONCEPTE DE MERCAT ÚNIC

Cal considerar el mercat europeu com si fos un mercat nacional, sense barreres ni proteccions, ni restriccions de cap mena. El mercat únic ha costat molts sacrificis a les economies europees, però alhora a permès a les empreses europees créixer i fer-se competitives millorant la qualitat i el preu.

Els treballadors també tenen la possibilitat de trobar feina arreu d’Europa, però ha generat més competència i dificultat per aconseguir-la i mantenir-la, per aquest motiu la UE inverteix en formació permanent per adults.

La moneda única, l’euro, encara no és del tot vigent. De moment només és present en 13 països dels 27 que composen la Unió Europea.

Tot i així el mercat únic ha permès créixer econòmicament i en benestar social als països de la Unió.

5. VIATJAR, VIURE I TREBALLAR A LA UNIÓ EUROPEA

El mercat únic és el motor de la Unió Europea, per aquest fet incentiva a les empreses i als seus ciutadans perquè busquin oportunitats de feina o negoci dins les seves fronteres. Però alhora intenta enfortir les fronteres exteriors per tal de protegir el seu mercat interior.

La lliure circulació dels seus ciutadans pels diferents països pretén que puguin viure, treballar amb les mateixes garanties econòmiques, socials, sanitàries, educatives i professionals que en el seu país d’origen. El Tribunal de Justícia Europeu vetlla perquè aquestes condicions s’acompleixin i cap ciutadà pugui ser discriminat.

6. EINES QUE PROTEGEIXEN ELS CIUTADANS DE LA UE

Targeta sanitària: Amb aquest document es pot obtenir assistència gratuïta en tota la UE, més Suïssa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein. Ho podem demanar a la Seguretat Social.

Eures: És un servei europeu d’ocupació. La seva pàgina web, www.ec.europa.eu/eures, ofereix més de 1.500.000 de llocs de treball.

Currículum europeu: S’ha posat en marxa dues xarxes que ajuden a comparar les qualificacions: ENIC (Xarxa Europea de Centres d’Informació) i NARIC (Centres nacional d’Informació sobre el Reconeixement Acadèmic de Títols), es pot consultar a www.enic=naric.net

El FEAG (Fons Europeu d’adaptació a la Globalització) És un projecte que ajuda a trobar feina.

7. SOLIDARITAT ENTRE ELS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA

Aquest mercat únic és molt competitiu però alhora genera riquesa i benestar. Perquè no beneficiï només als països més forts i no deixi al marge als països més dèbils i poc preparats amb infraestructures i industria, redistribueix la seva riquesa amb ajudes econòmiques al desenvolupament de les seves estructures i treballa per millorar “l’estat del benestar” (servei sanitari gratuït, pensions de jubilació, prestacions per l’atur, subvencions a les famílies, etc.).

Cal recordar que Espanya s’ha beneficiat d’aquestes ajudes des de 1986 fins avui dia. Aquest fet ens ha permès créixer com a país i posar-nos a nivell europeu.

Aquestes ajudes representen el 44% del total del pressupost de la UE.

Els fons monetaris procedeixen de la recaptació del 1% del PIB (Producte Interior Brut) de la riquesa produïda per cada país de la UE. És a dir cada país de la UE aporta un 1% del seu PIB a aquest fons.

8. TIPUS DE FONS SOLIDARIS DE LA UNIÓ EUROPEA ALS SEUS MEMBRES

Hi ha diferents tipus de fons,

Fons Estructurals: Serveixen per millorar l’estructura econòmica de les regions més desfavorides.
Hi ha dos tipus de Fons Estructurals:
. Els FEDER (Fons Europeus de Desenvolupament Regional) adreçats a regions que estan per sota del 75% de la mitjana europea.
. El FSE (Fons Social Europeu) promou l’ocupació, inverteix en la formació de treballadors i la seva mobilitat geogràfica.

Fons de Cohesió: van néixer l’any 1993 i estan destinats a ajudar als països més pobres. Solen ser destinats a projectes mediambientals i d'infraestructures de transport en aquells països de la Unió en el que el PIB és inferior al 90% de la mitjana de la UE.

9. SOLIDARITAT AMB ALTRES PAÏSOS D’ARREU DEL MÓN

És el principal donant d’ajuda del món.

• Proporciona ajuda per emergència com: aliments, aigua, productes sanitaris, tendes de campanya i assistència mèdica.
• Proporciona ajuda a llarg termini al desenvolupament com: programes per millorar l’economia, infraestructures, comunicacions, educació, sanitat...

També existeixen ajudes pels països veïns a les fronteres de la UE, aquests programes se’ls anomena: Política Europea de Veïnatge, però per poder-hi accedir han de acomplir amb els valors que promou la UE com són: democràcia, defensa dels drets humans, estat de dret, defensa del medi ambient i economia de mercat.

10. POLÍTIQUES D’IGUALTAT I DEMOCRÀCIA

La Unió Europea lluita contra la discriminació social, la igualtat d’oportunitats, de gènere, no discriminació per qüestions de minusvalidesa física o mental, d’edat, d’orientació sexual... per aquest fet ha creat noves legislacions, per protegir aquests drets fonamentals per la qualitat de vida de les persones, obligant als països membres a modificar les seves pròpies legislacions per tal d’acatar les ordenances europees.

Aquestes lleis fomenten canvis en el pensament social dels ciutadans de la UE i poc a poc la societat avança en la no discriminació.

La UE també protegeix la diversitat cultural i el seu patrimoni lingüístic. Per aquests conceptes la UE treballa i crea programes per fomentar el intercanvi de persones i l’aprenentatge de llengües entre els diferents països que la conformen. De moment la UE ha reconegut com a llengües oficials a 23 i tots els documents que genera es tradueixen a les mateixes.

El català, l’eusquera i el gallec al ser llengües cooficials juntament amb la espanyola, han obtingut fa poc el reconeixement de la Comissió Europea, aquest fet permetrà que en determinades ocasions, puguin ser utilitzats al Parlament Europeu i rebran les traduccions d’alguns textos i tractats.

11. POLÍTIQUES DE SOSTENIBILITAT

La UE per l’any 2020 s’ha compromès a reduir el 20% dels gasos efecte hivernacle, a renovar fins un 20% la producció d’energia renovable i aconseguir fins un 20% d’eficiència energètica. A aquest projecte se’l anomena “Pla Triple 20”, vol recolzar el “Protocol de Kyoto”.

Per preservar el medi ambient la UE considera que cal actuar en:
• Cal evitar danys abans no es produeixin. Analitzar tots els productes i activitats abans d’utilitzar-los o posar-los en funcionament.
• Treballar directament sobre la font del problema.
• Sancionar a qui no respecti les lleis de protecció ambiental.
La legislació comunitària és molt estricta amb aquest tema i demana a tots els seus membres que respectin les lleis ambientals.

És important conèixer que amb el seu pla “Xarxa Natura 2000” la UE protegeix el 17% del territori comunitari, alhora que treballa per millorar temes tan diversos com: residus, aigua, aire, sòl, sorolls, protecció de la biodiversitat i protecció civil...

12. SER CIUTADÀ DE LA UE

Per tal d’apropar al ciutadà el sentiment de pertànyer a Europa ha creat programes de participació ciutadana per conèixer els seus interessos i problemes. El més conegut és el anomenat “Debat Europa” (http://europa.eu/debateeurope) on es poden expressar les pròpies opinionsals reptes que genera la societat europea.

Pels joves ha desenvolupat el “Portal Europeu de la Joventut” (www.eypej.org) on els joves poden participar en una mena de parlament que funciona per regions, tot darrera per nacions i finalment a escala internacional. És un espai per exposar idees i comentar-les amb altres joves de la UE.

Per representar els interessos de la societat civil ha creat el CESE (Comitè Econòmic i Social Europeu). És un òrgan consultiu obligatori si es volen prendre decisions o iniciatives a nivell comunitari.